Història dia de Tots Sants
L’Iglésia primitiva acostumava a celebrar l’aniversari de la mort d’un màrtir en el lloc del martiri. Freqüentment, els grups de màrtirs morien el mateix dia, la qual cosa va conduir naturalment a una celebració comuna. En la persecució de Diocleciano, el número de màrtirs va aplegar a ser tan gran, que no es podia separar un dia per a assignar-li-la. Pero l’Iglésia, creent que cada màrtir devia ser venerat, va senyalar un dia en comú per a tots. La primera mostra d’això es remonta a Antioquia en el dumenge abans de Pentecostes.
També es menciona este dia en comú en un sermón de sant Efrén el Siri en 373. En un principi, solament els màrtirs i sant Juan Bautista eren honrats per un dia especial. Atres sants es varen ser assignant gradualment, i es va incrementar quan es va fixar el procés regular de canonisació; a principis de 411 hi havia encara en el calendari caldeo dels cristians orientals una «Commemoratio Confessorum» per al divendres. En l’Iglésia d’Occident, el papa Bonifacio IV va consagrar, entre 609 i 610, el Panteón de Roma a la Santíssima Verge i a tots els màrtirs, donant-li un aniversari.
Gregorio III (731-741) va consagrar una capella en la Basílica de Sant Pedro a tots els sants i va fixar l’aniversari per a l’1 de novembre. Gregorio IV va estendre la celebració de l’1 de novembre a tota l’Iglésia, a mitan del sigle IX.
Sant Crist de Sant Bult
Una de les imàgens de Crist més singulars i venerades de Valéncia és sense dubte la que fa referència al Crist de Sant Bult. Esta és una image romànica, lo que nos porta a pensar que és anterior a la Conquista de Jaime I, que presuntament seria amagada pels cristians durant la dominació islàmica d’estes terres.
Se nos presenta com un Crist no dolorós, victoriós, majestuós. Etimológicamente Bult en valencià, evolucionat del “vult” llatí, significa image de Crist. Pero nostra especial singularitat és que esta talla d’escàs tamany representa a Jesús clavat en la creu, vestit en un corfoll, en tiara en el Cap i un cáliz als peus.
Va ser trobada en una anex del quarter d’Infanteria. Una romançada piadosa situaria l’orige de l’image en els temps dels apòstols, més concretament la relacionen en Nicodemo. Com hem vist en atres casos, la llegenda de que els apòstols varen tallar imàgens religioses per a repartir-les pel orbe va estar molt estesa i est seria un cas. Es creu per això que varen manar fer imàgens de Crist que després distribuirien per tot lo món en els seus viages apostólicos de evangelización.
Respecte a esta talla la va poder portar a Valéncia Santiago Apòstol, segons la tradició, o algun dels seus discípuls. Abans de l’invasió musulmana alcançaria gran popularitat i seria amagada en motiu de les primeres onades mahometanas per a salvar-la de la destrucció. És obvi que esta opció és més que discutible puix relaciona una talla romànica en els temps premusulmanes.
Pero nos seguix contant la nostra història que, despuix de la conquista de Valéncia per Jaime I, va ocórrer un incendi en un corralón del Convent de Sant Dumenge, hui en dia edifici de Capitania, i en anar a apagar el fòc, un dels veïns que era albañil, Manuel Navarro, va descobrir una miqueta en el fondo del qual va trobar esta image en perfecte estat. Conta la piadosa romançada que en la oquedad hi havia llum i una agradable fragància. Pero des de l’any 1538 és quan va adquirir la denominació actual en que la coneixem.
La devoció popular d’esta talla va arraïlar de colp i repent i hui té la seua sèu en una casa social del Carrer En Blanch. Està documentat des del sigle XIV que La Xerea, Exedrea o Sharea, barri àrap de la ciutat, festeja a Sant Bult, image que és propietat del poble, en este cas del veïnat i no de l’iglésia. En un context en el qual Valéncia era coneguda en tota Europa per la seua infinitat de festes de carrer; dedicades a imàgens religioses veïnals la de Sant Bult destacava en gran manera per la ostentosidad de les seues festes importants i junt al Corpus, com a patrimoni de tota la ciutat, s’alçava en absoluta magnificencia.
Per això l’image de Sant Bult va ser tenint altars en diferents iglésies de la ciutat i fins i tot sabem que va tindre un en la Seu de Xàtiva, llavors cridada Ciutat de Sant Felipe per caprig macabre del Borbón Felipe V. Ademés, podem saber que ténia un altar en la Seu Valenciana, era l’image patrona dels sacristanes de la Catedral i que també va estar residint en l’Iglésia de Sant Joan de l’Hospital.
Salvador Raga Navarro
President Associació Cultural VIA VICENTIUS – GOGISTES VALENCIANS