Santo Bulto de Lucca

03

Fa anys, en un viage familiar per la Toscana, el camí nos va portar fins a Lucca, una preciosa ciutat de trama urbana medieval plena d’encant. En una muralla i una Catedral ben conservades.

La Catedral nos va captar ràpidament pel seu traçat, la seua arquitectura i per la cantitat d’obres d’art que conservava en el seu interior i que nos donen una idea de l’importància d’esta iglésia a lo llarcs dels sigles. Una mostra elles són: La Verge del Santuari de Sant Bartolomeo, una escultura en pedra de Sant Martin en el pobre, de tall romànic que nos va recordar ràpidament a la nostra de l’iglésia del mateix nom o el Sant Sopar de Tintoreto.

(Virgen del Santuario de San Bartolomeo)

Pero lo que més nos va cridar l’atenció i que nos va fer canviar d’itinerari va ser el templete de marbres preciosos que s’ubicava a l’esquerra de la nau central. Nos acostem ràpidament i vàrem vore que en el seu interior s’erigia una gran image d’un crucificado molt especial. Una figura que nos mirava en serenitat i que no tenia res a vore en els crucificados durs, en ferides i sanc a els que estem acostumats.

En aquell moment vivíem en Conca, una ciutat molt singular, que nos recordava molt a Lucca i que està molt vinculada a la Passió de Crist per la celebració de la Semana Santa en un gran esplendor.

Va passar el temps i em vaig trobar vinculada al barri de la Xerea, un barri elegit per tota la família per a viure en ell.

D’este barri em va enamorar l’entramat de carrers, en els seus antics palaus, les seues cases senyorials, que recordaven antics esplendors i les seues cases de veïnat on tot lo món es coneix, en el casal faller i la llar de Sant Bult, és veritat que llavors no sabíem be que era. cóm tampoc sabíem que nos involucraríem totalment en ell tota la família.

El primer any em va impressionar la processó i si image, que encara no havia descobert, ya que durant tot l’any descansa en la seua llar.

L’image, que em va recordar a la que antany hi havia vist en Lucca, em va captar i vaig començar a estudiar sobre ella i la possible conexió entre la nostra i la de Lucca.

Està clar que iconográficamente estan molt pròximes, que les dos nos estan presentant un Crist viu que mira al seu poble en serenitat, sense signes de dolor ni de sofriment. Mes sembla que nos presentara un Crist despuix de la resurrecció en el mensage de comprensió i d’infinit Amor.

I com cada volta estic més involucrada en Sant Bult, l’any passat em vaig anar una atra volta a Lucca, em vaig introduir en l’archiu de la Catedral, per a profundisar una miqueta sobre les semeja zas i anomalies de les dos representacions del Sant Bulto. Per tant analisarem el sant Bulto de Lucca també cridat «la Santa Creu» en totes les seues facetes com ya tenim estudiat a Sant Bult. És una escultura realisada en fusta de nogal de 2’25 m d’altura fixat a una creu de 4’34 m i un travesser de 2’65 m de llarc i 27 cm de gruixa.

Com hem comentat en anterioritat representa a un Crist viu que contempla al seu fidels en una mirada penetrant i serena. Hui apareix a la nostra contemplació com casi mon cromo pero en els seus orígens no era aixina, el corfoll era roig en adorns dorats al coll i en el baix, deixant només al descobert el cap, les mans i els peus.

El Crist és majestuós, recolzat en la Creu, pero no clavat, llaugerament inclinat a la dreta en uns grans ulls de pupiles molt negres que semblen fixar-se en qui ho contempla. El cabell està tallat en ralla central i descansa sobre els muscles i una tupida barba que es moleja com en dos grans fondes una miqueta rullades. El bigot partit en dos zones, nos deixa contemplar la boca *semiabierta i una barbeta potent (foto de la portada).

Quan analisem en profunditat la cara trobem una image que sobrecoger a l’espectador, i que es transmet gran serenitat i força.

L’ampli corfoll talar, en plecs en vertical, fa desaparéixer les formes anatòmiques del Crist nugant-se a la cintura en un cíngulo. La part més clara són els peus, potser per ser la zona que ha estat exposta als fidels que han desgastat els barnices tocant-los o besant-los.

En la part posterior del Crist apareix un menut clavill forrat en seda carmesí que va deure contindre en el passat la càpsula en la Sanc de Crist de la que nos parlen en la llegenda.

És innegable que el Sant Bulto impressiona a qui ho contempla per lo majestuós del seu tamany i de la seua talla i per la dolçor de la seua expressió.

Posteriorment parlarem de la llegenda, pero la realitat i els últims estudis nos demostren que estem davant una escultura del sigle XI o XII de l’estil romànic, en reminiscència orientals, possiblement de l’àmbit de Síria, ya que vares vore un Colobiun que és propi d’aquella zona.

Com he comentat anteriorment quan entrem en la Catedral nos va atraure un templete realisat per Matteo Civitali en 1482, en marbre de carrara i *porfidio que té en un dels seus costats l’image de Sant Sebastià. Este templete està cobert per una cúpula en cuatros nervis i coberta de mosaics formant ones de tres colors i tancat en celosías dorades.

També és important destacar l’altar, la part interna del qual va ser dissenya per Filippo Juvara en 1727. Un gran círcul de fusta recobert de làmina d’argent dorat, suponem que al mercuri per la data en dos Serafines, que un sosté un bàcul símbol del poder i l’atre sosté unes claus. I al fondo toda una serie de exvotos que nos parlen dels milacres realisats pel Sant Bulto.

Estem davant una representació d’un Crucificado singular i anómal que ha fet nàixer una série d’interrogants sobre la misteriosa image i de cóm aplegue a Lucca, d’on prové, quin és l’orige de la singular vestimenta, o el per qué es realisa este luxós templete per a guardar-la.

Lo que està clar és que en Itàlia no s’ha trobat una representació similar. S’ha volgut vore una semblança en els Cristos en Majestad espanyols del periodo romànic. També guarda una remota semblança en la Creu de Immerwaed de la Catedral de Braunschweig, o en els cristos Longobardos.

La zona de procedència no està clara pero lo que sí s’ha definit és la cronologia, com comentem en el Sigle XI o XII que és quan en tota Europa es representen els cristos triunfantes, vius i victoriosos sobre la mort.

El primer documents que es conserva parlant de Sant Bulto és la llegenda del diacono Lobino, que durant sigles es va tindre com *autentica i en l’actualitat és objecte d’un debat crític.

El diacono comenta que en el sigle VIII aplega el Sant Bulto a Lucca i comença el seu cult.

Pero en el manuscrit conservat en la biblioteca capitular de Lucca ho data com una obra del XIII o XIV.

La llegenda narra que l’escultura que l’escultura va ser tallada per Nicodemo, el discípul de Crist que ajuda a descendir el cos del Salvador i oferix el seu sepulcro per a que depositen el seu cos. Esta llegenda narra que despuix de esculpir el cos, comença a tindre dificultats per a realisar la cara i agotat per l’esforç i les dificultats es gita a dormir i en despertar veu que mentres dormia els àngels han tallat la cara (que Nicodemo fora l’escultor és una tradició que nos aplega de Beirut on es dona cult al Crucificado esculpido per Nicodemo).

Com els temps estaven molt regirats, i tenien por que volgueren destruir l’image, primer la tenen amagada en una cova i després la depositen en una barco sense tripulació, llançant-la a la mar i és quan miraculosament aplega al port de *Leni.

Llavors el bisbe de *Lucca Giovanni, advertit per un àngel de la presència de la nau que contenia l’image del Salvador, es vaig donar va posar a recuperar el preciós símbol que ademés, segons la tradició, contenia una relíquia en Sanc de Crist. Varen aplegar al port varen recuperar la creu del barco i la varen depositar sobre un carro tirat per dos cavalls sense domar i aixina varen aplegar a *Lucca.

En la ciutat es va preparar una gran festa per a rebre al Sant Bulto i en processó ho varen portar fins a l’iglésia de sant Frediano, pero al sendemà de forma misteriosa el Crist va aparéixer front a la Catedral de Sant Martin i sorpresos pel singular fet ho varen deixar en la Catedral. Per això el 13 de Setembre de cada any es realisa una solemne processó que porta a l’image de la Catedral a l’iglésia de Sant Frediano en recort. La difusió del cult del Sant Bulto es va estendre ràpidament per Itàlia i hi ha moltes ciutats com Roma o Palermo, entre unes atres, que tenen iglésies dedicades al Sant Bulto. Pronte va traspassar fronteres i el cult es va estendre per França, Espanya i fins i tot Anglaterra. Els peregrins apleguen de todas partes atrets pels milacres que relaten del Sant Bulto i prova d’això són la cantitat de Exvotos que adornen el seu altar.

L’Iglésia ha estat sempre molt conscient de l’importància i singularitat del Sant Bulto i aixina ho podem observar quan el papa Gregorio VII aplega a Lucca i resa davant del Crist, o com a Urbà II, quan tornava de concilie de Clairmont, on es va decretar la primera creuada a Terra Santa, va anar a *Lucca conjuntament en una série de creuats que provenien de França entre ells Roberto, duc de Fiandra, i Esteban de Blois capitaneados per Hugo, germà del rei de França, per a adorar al Sant Bulto i demanar èxit en la seua gran missió.

En 1105 el papa Pasquale II concedix la primera Bula relacionada en l’Image, per a que es perpetuara la devoció al Sant Bulto. I Calixto II concedix una série d’indulgències a qui visite l’image.

Seguint en els fets històrics Gregorio XII aplega acompanyat d’un gran número de moradures en 1387, un moment molt difícil per a l’Iglésia ya que esta dividida pel cisma i van a resar davant l’image. L’últim dels pontífexos que va visitar l’Image va ser Pio IX, en agost de 1857, i va ser tan impressionant per al po tífice que recorda l’acontenyiment en el seu testament.

En estos retazos d’història nos podem donar conte de l’importància i de la veneració que en Itàlia i en el món té la devoció pel Sant Bulto.

També este artícul està enfocat a les semblances i també les diferències que trobem entre les 2 imàgens, el nostre Sant Bult i el de Lucca.

Hem vist que el tamany és diferent, pero el periodo històric és el mateix. També és similar la representació del Crist en majestad, la mirada i la posició.

Les dos imàgens apleguen a Lucca i a Valéncia en un mateix periodo històric i en 2 llegendes són similituts. Que les troben dos personages que no són importants, si no més be podríem dir que són del poble, un diacono, siervo mínim com ho nomenen i en el nostre cas un albañil.

Fixant-nos en l’image, tant el tallat del pèl com la barba, tenen semblança. Iconograficamente estan dins dels cristos en Majestad i vius, tenen que vore en l’orde sacerdotal, la triple tiara i sobretot l’expressió de serenitat i dolçor que els fa pròxims.

El nostre Sant Bult va ser restaurat i per a això es va fer un estudi exhaustiu, radiogràfic, d’tomografía axial, d’anàlisis de pigments i *barnices.

En estos estudis, més la restauració, el nostre Sant Bulto està entre les imàgens més antigues i singulars de l’iconografia valenciana.

Carmen Pérez García

Catedràtica de Belles arts. Departament de Restauració de l’UPV

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.