Hi ha obres que s’escolten… i atres que es senten. Xerebulta, del compositor Gaspar Genovés, és d’eixes que connecten directament en les nostres arrels, en la història de la Xerea i en la devoció a Sant Bult.
Naixcuda com a obra obligada del 49é Certamen de Bandes de Música de la Diputació de Valéncia, esta peça ha portat a l’escenari algo molt nostre: eixe sentiment que es viu en els nostres carrers, en les nostres festes i en cada moment compartit al voltant de Sant Bult.
I la veritat és que no ha passat desapercebuda. En esta edició del certamen, celebrada en el Palau de la Música de Valéncia, la música ha tornat a demostrar el gran nivell que hi ha en la nostra terra. La Unió Musical de Benaguasil es va alçar en el primer premi i menció d’honor en la màxima categoria, mentres que en la secció quarta va destacar l’Agrupació Musical Sant Isidre de Valéncia, també en un gran reconeiximent del jurat.
En representació de la Festa de Sant Bult acudiren En Antonio Bellido, ex-president de Sant Bult, junt en la seua dòna Carmen, acompanyant a Na Madel Vélez. Aixina mateix, va assistir Na Amparo Blay com a Vicepresidenta de Sant Bult, també ens van acompanyar els Clavaris Majors 2026 que per compromisos previs varen anar-se abans En Pedro Sendra y Na Marian Zaragozá mostrant una volta més el compromís de la nostra festa en la cultura i la música de la nostra terra.
Pero més allà dels premis, lo bonico de tot açò ha segut vore com Xerebulta ha sonat en mans de diferents bandes, cada una aportant la seua manera de sentir-la, pero totes en un mateix fil conductor: l’emoció d’interpretar una obra que parla d’identitat, de barri i de tradició.
Des de Sant Bult volem enviar un mensage molt senzill, pero molt sincer: gràcies.
Gràcies a totes les bandes que han format part d’este certamen, i en especial a les que han interpretat esta obra tan lligada a la Xerea:
- Unió Musical Sant Roc de Villargordo del Cabriel
- Agrupació Musical Sant Isidre de Valéncia
- Associació «Música Jove» de Valéncia
Perque al final, la música també és això: una forma de mantindre viva la memòria, de compartir lo que som i de fer que tradicions com la nostra continuen bategant en força.
