Història de Sant Bult

La tradició del Sant Bult de la Xerea

Sense anim de realisar un eixercici d’ història, si que anem a oferir unes rapides pinzellades a lo
que signifiquen les festes de Sant Bult, la seua cronologia, la seua relacio en el barri de la Xerea
aixina com de que forma s’han organisat estes festes a lo llarc de l’historia i de que manera fruit
d’esta tradicio que ha perdurat a través dels segles naixque la Llar Escola Sant Bult.
Estimem que esta es la millor manera de situar un proyecte que enclavem dins d’un espai urba
determinat i que ademes vol relacionar-se en una tradicio que ha marcat definitivament la realitat
d’eixe espai urba inserido en la Ciutat Vella de la ciutat de Valencia.
Els inicis de la tradició festiva en la Xerea: “Les Festes de Sant Bult”
La tradicio mos conte que l’image del Crist de Sant Bult fon trobada en l’año de la conquista
jaumina de la ciutat i Regne de Valencia. Estem parlant, per tant, d’una image romanica, d’un
cristo de campaña de reduides dimensions que arreplega ya l’idea del Crist en majestat, el Crist
que ha vençut a la mort. El nom de Sant Bult vindria etimologicament de la paraula llatina
“vultus” que significa “image de Crist” i que te paralelisme en el Sant Volto de la ciutat italiana de
Lucca que guarda moltes semblances en l’image de la Xerea, i que era l’image titular de l’orde de
Sant Joan de l’Hospital de Jerusalén.
Seguint les enseñanzas de la tradicio este Crist fon donat al barri de la Xerea, antic raval musulma
anterior a la conquista, per Manuel Navarres, quedant en l’obligacio dels veïns de la Xerea el
realisar-li festa i cult religios anualment.

Sant Bult “Festa de Carrer” en L’Época Foral

En els archius catedralicis de la Seu valenciana s’arreplega que, des de principis del segle XIV el
barri de la Xerea tributa festes a l’image de Sant Bult. Com be podem consultar en els llibres de
medievalistes com Rafael Narbona o de sociolecs com Antoni Ariño, la ciutat foral de Valencia era
un espai ritual a on les festes marcaven de manera absoluta el calendari i l’image que les seues
governants, els jurats, volien exportar de la capital regnicola. Valencia era coneguda en tota
Europa per la seua infinitat de festes de carrer, entre les quals destacava la de Sant Bult.
Durant tota l’epoca foral, les festes de Sant Bult se mantindrien fidels a l’esquema tipic dels festes
de carrer valencianes combinant des de les seues inicis el seu espirit religios en aspectes de
caracter mes lúdico i civic. Tot aixo plenament relacionat en l’espiritualitat mediterranea.
Poc a poc, hem anat coneixent que l’image de Sant Bult fon tenint altars en diferents iglesies de la
ciutat. A falta de poder concretar cronologies, podem saber que tenia un altar en la Seu
valenciana, era l’image patrona dels sacristans de la Seu, i que tambe estigue residint en l’iglesia
de Sant Joan de l’Hospital, a on en el segle XVI se li impongue la Creu de Malta -propia de totes les
imagens hospitalaries-, aixina com en atres iglesies com la de Sant Esteve i el Temple. En
l’actualitat, en ocasio de les festes, l’image se guarda durant una nit en la parroquia de Sant
Tomás i Sant Felip Neri.

A pesar de tot aixo, el barri de la Xerea continuà tenint la propietat de l’image i la custodiava
durant els dies de festa. Els veïns de la Xerea feen valer davant l’Iglesia els seus drets sobre
l’image de Sant Bult. Igualment coneixem l’existencia d’un altar de Sant Bult situat en l’actual
canto del carrer En Blanch i la Plaça de Sant Bult. Un altar que fon derruit a mitat del segle XVIII
en virtut de les ordenances municipals, donant testimoni dels nous gusts de la societat burgues,
que obligaven a la desaparicio dels altars dels carrers.


Foto: Javier Ramos

Els canvis en la societat, i en la Festa, en L’Época Contemporanea

La societat contemporanea del segle XIX en les seues revolucions lliberals i l’ascens de la societat
burgues provocà, tambe canvis en les festes populars. Una nova manera de concebir el temps i el
treball implicà una racionalisacio del calendari laboral i festiu de la ciutat. Moltes “festes de
carrer” -fins i tot en els carrers de la Xerea- iniciaren el seu decliu i fins i tot desapareixqueren, al
temps que atres festivitats com la Fira de Juliol o les Falles se convertien en les festes grans de la
ciutat. A pesar d’aixo les festes de Sant Bult se mantingueren. La tradicio de la Xerea entorn de
Sant Bult permaneció invariable a lo llarc dels añvos pese a pertanyer al nucleu de les festes
tradicionals provinents de l’epoca foral. De mitat del segle XIX se conserva abundant
documentacio relativa sobre la “Associacio de Sant Bult” que era l’entitat encarregada de realisar
les festes i els depositaris de l’image. En els seus Estatuts, visats pel Governador de l’epoca,
s’estipulava , per eixemple, que l’image no podia passar mes de 24 hores dins d’un clos eclesiastic,
aixina com que els veïns de la Xerea estaven obligats a tributar festes a Sant Bult anualment.
Les primeres decades del segle XX no foren facils, anticlericalisme, apogeu d’atres festes,
desigualtats socioeconómicas dins de la mateixa barriada… Els añvos de la guerra civil foren
especialment durs per a la festa, i l’image degue de ser amagat en casa d’un veï a causa del clima
marcadament anticlerical. Passada la guerra, en un regim que se distinguía per la seua
nacionalcatolicismo, la festa tornà a contar en el beneplacit de les autoritats.

El naiximent del Patronat Llar – Escola de Sant Bult

L’Associacio del Sant Bult se mantindria fins 1951, año en el que se fundaria la Llar Escola Sant
Bult. Esta entitat naixque des de l’Associacio de Sant Bult en la finalitat de crear una seu social
entorn de l’image i de la festa, al temps de potenciar la seua consolidacio com el centre
sociocultural i educatiu del barri. Si be l’Associacio de Sant Bult permaneció en la funcio de
l’organisacio de les festes, la Llar Escola fundà un espai civic en el carrer En Blanch a on se
realisaven multitut d’activitats que en seguida reseñllaurem.
La festa se dotava d’esta manera d’una seu fisica des de la qual se fea la vida de tot el barri. Sant
Bult no soles representava una festa sino que era el nexe d’unio d’uns veïns. Aço ha segut aixina,
fins tal punt, que el nom del barri, la Xerea, se fon perdent substituint-se pel de barri de Sant Bult.
Una costum que, afortunadament, està variant-se des de fa uns añvos al recuperar des de el
mateix Llar Escola Sant Bult el nom de Xerea que es possiblement la denominacio barrial mes
antiga de la ciutat de Valencia.
Grup de teatre, equip de ciclisme, equip de futbol, grup de rondalles, un cor, colombaires…. estes
eren les activitats que englobava la Llar Sant Bult. Pero sobretot hi ha que recordar l’Escola de
Sant Bult. Una escola de barri que se fundà en una epoca molt dificil per a assegurar l’educacio i el
cuidat d’uns niñvos que, en un barri humil de la Valencia de posguerra, tenien molt dificil el seu
futur. Obviament esta escola no soles tenia la funcio d’impartir enseñanzas, tambe suplia, en
alguns casos, deficits de nutricio dels niñvos que acodien a elles.
A partir d’aci les festes foren desenrollant-se d’una manera similar a la situacio sociopolítica que
les embolicava. Si be l’estructura de la festa era pareguda, en el pas de les decades la festa fon
obrint-se i donant pas a noves generacions. La llabor cultural de la Llar i funcionament del Cine-
Teatre de la Xerea possibilitava que des de el paraigües de la seu social se realisara una oferta
cultural absolutament rompedora en la seua moment. A partir dels añvos setanta del passat segle
XX, el barri de la Xerea se converti en un dels eixos culturals de la ciutat al marge de la llinia oficial.
Mentres tant, l’antiga Associacio de Sant Bult passà a denominar-se Junta de Clavaris de Sant Bult
tenint les mateixes funcions d’organisacio de la festa. Esta Junta de Clavaris se converti en
l’instrument de les noves generacions per a integrar-se en la festa i mantindre la tradicio sense
renunciar a potenciar l’aspecte civic i cultural de la festa.
Era un moment a on el constant pugna entre les variables de tradicio i modernitat s’erigien en un
proposit complicat pero atractiu de mantindre i equilibrar.
En l’aplegada de la transicio la festa se fon adaptant als nous temps a través de la seua Junta de
Clavaris en un proces que conclogue en l’año 2000 quan se permetria l’entrada de dones en la
Junta de Clavaris. Mentres tant, la Llar Escola iniciaria una etapa sense grans canvis que duraria
fins finals dels añvos huitanta.
Els problemes comunes en la Ciutat Vella dels añvos huitanta (despoblacio, delinqüencia,
drogues, degradacio urbanistica…), tambe els vixque molt cruament el barri de la Xerea. Ademes,
les noves formes d’oci, de cultura, el ritme laboral, imprimien nous reptes davant els que no se
sabia reaccionar. A pesar de tot, la conviccio d’uns veïns pogue eixir del recolp. Sense dubte
l’espirit colectiu d’un barri a on les persones se coneixen i saluden, a on els niñvos juguen en el
carrer, a on se planta una falla des de fa mes de 130 añvos i a on se conserven les festes populars
mes antigues, provocà que els mals moments se podesen superar.


Foto: Jesús Morte

L’aplegada d’un nou segle

Poc a poc les coses milloraren, des de fa uns añvos cap mirar en esperança el futur d’un barri que
veu com torna a estar habitàt i a convertir-se en una de les zones mes agradables per a residir. La
Llar Escola, per la seua part, inicià des de fa uns añvos una etapa en una voluntat farma d’obrir-se
a la ciutat de Valencia i ha recuperat la seua faceta de realisar un servició educatiu i cultural en els
veïns de la Xerea.
Ademes fon historica la decisio d’obrir la Junta de Clavaris a les dones trencant aixina una
tradicio sense ningun sentit en estos temps. Una apertura que ha donat uns resultats
extraordinaris per a la millor de l’organisacio de la festa i l’implicacio de mes persones en esta
tasca colectiva de caracter popular.
L’Escoleta, el Cor de l’Escoleta, la realisacio de taules redones, exposicions de fotografia, els
certámenes de Narrativa Assaone, les nits de Musica jove son fruit d’esta voluntat d’obertura i
modernisacio. L’Escoleta precisament es el proyecte estelar, ya que recupera la tradicio de que
els niñvos i niñas del barri donen classe en la Llar: classes de repas, iniciación a l’angles i
l’informatica ,………… Un proyecte carregat de voluntarisme, pero que necessita d’una millor de
les infraestructures per a poder realisar la llabor educativa en dignitat.
Junt a aixo les festes de Sant Bult continuaren profundisant en la confección d’un programa
festiu plural i divers, i buscant en tot moment l’acostar a la ciutadania valenciana a eixe raco
desconegut que era la Xerea com bellament escrivia Joan Lluïs Corbín. Una iniciativa molt
interessant en esta direccio ha segut que l’image de Sant Bult eixira en provesso en la Semana
Santa Marinera en un eixercici d’intercanvi d’experiencies en la Germanor de Jesus en la Creu.
El Cine-Teatre Xerea ha mantingut la seua programacio de forma intermitent com teatre dirigit
especialment al public infantil. El tancament actual d’este espai es el maxim vectigal per a
poder encauzar de forma tranquila el futur de la Llar Escola i, per consegüent, de les festes de
Sant Bult. La difusio del barri i de la festa a través d’este espai cultural s’ha vist truncada degut a
la seua intermitencia i les llimitacions d’un espai que necessita d’una urgent i ampla
rehabilitacio per a poder oferir una programacio digna i atrayente.

Unes paraules sobre el futur

La tradicio desenrollada en la Xerea a l’acovile d’un Crist romanic del segle XII s’ha mantingut a
lo llarc dels temps. Aixo ha segut possible a causa de moltes raons, pero, sense lloc a dubtes, la
voluntat de modernisacio i renovacio de la festa ha segut un dels factors clau. En estos
moments el present de la festa i de l’entitat , la Llar Escola Sant Bult, està raonablement
garantisat. No obstant no podem dir lo mateix del futur.
L’inoperancia d’un espai com el Cine-Teatre Xerea i la cada volta mes obsoleta distribucio i
potencialitat d’un edifici construit en els añvos cinquanta donen major validea si cap al proyecte
del “Centre dels Cultures Xerea”. Des de la Llar Escola Sant Bult entenem que l’idea
d’escomençar la rehabilitacio integral de l’edifici en base a la remodelación de l’espai de l’antic
cine-teatre en base a la construccio d’una sala polifuncional i diseñada per a poder albergar
montages artistics de caracter multidisciplinar es absolutament apropiada per a tornar a
integrar el barri de la Xerea dins del circuit de generacio de cultura de nostra ciutat.
El proyecte te, per la seua caracter innovador i ambicios, tots els requisits per a poder
conformar-se com el punt de partida per a poder seguir oferint des de la Llar-Escola una llabor
cultural i educativa per als veïns de la Xerea i, en general, dels ciutadans i ciutadanes de
Valencia.
Atres qüestions basiques per a assegurar-mos un futur estan relacionades en el fecunt clima de
cooperacio existent entre les diverses associacions que existixen en la Xerea: Falla, Grup de
Clavariesas, Associacio de Veïns, els comerços del barri i en els veïns i veïnes en general.
El manteniment de l’Escoleta es atra de les qüestions necessaries. Que els niñvos i niñas del
barri s’integren en l’Escoleta per a formar-se es la millor aposta de futur que podem realisar.
Ademes, mos toca mantindre la corruixes de la festa a la ciutat, continuar i ampliar l’oferta
festiva. Tambe es innegociable que des de la comissio de festes, la Junta Clavaris i Clavaries,
s’actüi mes colegiadament, de forma corresponsable, en un major imbricación dels seus
membres no deixant que en mans dels de sempre la responsabilitat i el treball de gestionar-ho
tot.
Contem en un passat molt important, un present esperançador i un futur que dia a dia tindrem
que afrontar per a resolver en exit els reptes que el mañana mos planteja.


Foto: Jesús Morte