Sant Bult a la Catedral

El barri de la Xerea és molt especial i important per a l’història de la ciutat de Valéncia. Tots els seus racons estan plens d’anècdotes, de grans personages com la família Perpinya que va estar molt implicada en la conquista de la ciutat de Jaume I, que va donar ademés un mestre Racional i un Cavaller de l’orde Hospitalària, i segons la tradició també va viure en el barri la germana de Sant Vicente Ferrer i Juan Vicente Roca entre molts valencians ilustres.

 Pero el veí més important, i que no nos ha abandonat des de que en 1238 va ser trobat per Manuel Navarro, és el Sant Crist de Sant Bult, pendent sempre de cada una de les famílies que vivim en el barri i d’aquelles, que encara que no vixquen en ell, els mou la seua devoció al sant. Flaquean el barri una série d’iglésies monumentals com són: Sant Tomas Apòstol i Sant Felipe Neri, el convent de Sant Dumenge i el Temple en la proximitat de l’iglésia de Sant Joan de l’Hospital i la pròpia Catedral. En tot este bagage devocional i de patrimoni està clara l’importància i singularitat de la Xerea.

L’Image del Sant Bult va ser tan important que va tindre el seu lloc destacat en la pròpia Catedral, com nos relata el Canonge En José Sanchís Civera en la seua obra «La Catedral de Valéncia» (guia històrica i artística) citant-ho en el capitule XV i en el XVIII.

En el capitule XV «L’atra capella esta dedicada al Crucifix o Bulto de Jesús i concedida abans de construir-se a Ramón Torrelles i hereus». Va ser el seu patró el comte de Villanueva, que ostentava en el seu escut d’armes un camp vert en quatre franges d’or, i seguix relatant les vicissituts d’esta capella.

Per una atra part i seguint en lo relatat en esta obra veem que en el capitule XVIII parla l’autor de la nau de l’Epístola, i nos diu: «En este mateix lloc trobava segons altar dedicat al Sant Bult de Jesús, que va construir el mestre Balaguer en 1449 d’orde del noble Jerónimo Catalunya«. El carpintero Guillén Ferrer va fer el retaule, que pinte Pedro Sanz, lo mateix que el brocat de la paret i la diadema per a l’image major; davant hi havia una reixa de ferro.

Tenien el patronat d’esta capella els sacristanes de l’iglésia. En estos dos capítuls del llibre de la Catedral es nomena al Sant Bult i se li única per tant en la capella del costat de l’Epístola que sempre es va pensar. Pero es pert, possiblement en l’incendi de 1936, perque lo que és una evidència, és que els diferents cabildos mai s’han després de cap peça encara que estiguera molt deteriorada. Per esta raó, en les tècniques que dominem actualment, s’han pogut restaurar moltes obres de les que varen sofrir el mateix incendi.

Encara que en 1940 els servicis de recuperació del patrimoni els varen dir que les taules eren irrecuperables, no es varen desfer d’elles, les varen almagasenar i varen deixar passar el temps.

Molts anys despuix, quan s’instaure l’especialitat de restauració en l’Universitat Politècnica de Valéncia, D. Jaime Sancho, Canonge responsable del Patrimoni de la Catedral es va posar al parla en mi i les primeres taules afectades per l’incendi es varen tractar en la càtedra que yo dirigia, una atra s’han restaurat en el IVC+R i una atra les han restaurat la professora restauradora María Gómez. Per això, al no trobar-se l’image del Sant Bult, és de supondre que quedaria totalment calcinada com a pas en algunes atres.

Carmen Pérez García

Catedràtica de Belles arts. Departament de Restauració d’UPV