Sant Bult a la Catedral

Sant Bult, en la Catedral de Valencia

El barri de la Xerea es molt especial i important per a l’historia
de la ciutat de Valencia. Tots els seus racons estan plens d’anecdotes,
de grans personages com la familia Perpinya que estigue molt implicada en la
conquista de la ciutat de Jaume I, que donà ademes un mestre Racional i un
Cavaller de l’orde Hospitalaria, i segons la tradicio tambe vixque en el
barri la germana de Sant Vicent Ferrer i Joan Vicent Roca entre molts
valencians ilustres.

Pero el veï mes important, i que no mos ha abandonat
des de que en 1238 fon trobat per Manuel Navarres, es el
Sant Crist de Sant
Bult, pendent sempre de cada una de les families que vivim en el barri i
d’aquelles, que encara que no vixquen en ell, els mou la seua devocio al sant. Primegen
el barri una serie d’esglesies monumentals com son: Sant Preses Apostol i Sant
Felip Neri, el convent de Sant Dumenge i el Temple en la proximitat de l’esglesia
de Sant Joan de l’Hospital i la propia Catedral. En tot este bagage
devocional i de patrimoni està clara l’importancia i singularitat de la Xerea.
L’Image del Sant Bult fon tan important que tingue el seu lloc destacat en la
propia Catedral, com mos relata el Canonge D. Josep Sanchís Civera en la seua obra
“La Catedral de Valencia” (guia historica i artistica) citant-ho en el capitulo
XV i en el XVIII.

En el capitulo XV “L’atra capella esta dedicada al
Crucifix o Bult de Jesus i concedida abans de construir-se a
Ramón Torrelles i hereus”. Fon el seu patro el
comte de Villanueva, que ostentava en el seu escut d’armes un camp vert
en quatre franges d’or, i seguix relatant les vicissituts d’esta capella.

Per atra part i seguint en lo relatat en esta obra veem
que en el capitulo XVIII parla l’autor de la nau de l’Epistola, i mos diu: “En
este mateix lloc trobava segons altar dedicat al Sant Bult de Jesus,
que construi el mestre Balaguer en 1449 d’orde del noble
Jeronim Catalunya”.

El fuster Guillén Ferrer
feu el retaule, que pinte Pere Sanz, lo mateix que el brocat
de la paret i la diadema per a l’image major; davant havia una reixa de ferro.
Tenien el patronat d’esta capella els sacristans de l’esglesia.

En estos dos capituls del llibre de la Catedral se nomena al
Sant Bult i se li unica per tant en la capella del costat de l’Epistola que
sempre se pensà. Pero se pert, possiblement en l’incendi de 1936, perque lo
que es una evidencia, es que els diferents cabildos mai s’han despres de
ninguna peça encara que estiguera molt deteriorada. Per esta rao, en les tecniques
que dominem actualment, s’han pogut restaurar moltes obres de les que
patiren el mateix incendi.

Encara que en 1940 els servicis de recuperacio del patrimoni
els digueren que les taules eren irrecuperables, no se desferen d’elles, les
almagasenaren i deixaren passar el temps.

Molts anys despres, quan s’instaure l’especialitat
de restauracio en l’Universitat Politecnica de Valencia,
D. Jaume Sancho, Canonge responsable del Patrimoni de la
Catedral se posà al parla en mi i les primeres taules afectades per l’incendi
se tractaren en la catedra que yo dirigia, atra s’han restaurat en l’IVC+R
i atra les han restaurat la professora restauradora
María Gómez. Per aixo, al no trobar-se l’image del Sant
Bult, es de supondre que quedaria totalment calcinada com pas en algunes
atres.

Carme Pérez Garcia

Catedratica de Belles Arts. Departament de Restauracio d’UPV